QUATRE CAVALQUEN PER AQUESTS ANDURRIALS

S'atansa la Xallenge D. D  i ganes de pedalar en té tothom, aprofitant que ho tenim al costat de casa, quatre "jinetes"  van fer la FASE 2 de provatures per comprovar el terreny.

Es per això que el nostre company X.F  ens deixa la seva crònica i sensacions d'aquest passat diumenge.

Seròs 5 de març de 2017

En vista que el pròxim cap de setmana és la primera prova de la VIII XALLENGE DAVID DUAIGÜES a Almatret i per tal de reconèixer una mica més el terreny com si no ja tinguessim prou apamat, Nano, Jordi, Josep  i un servidor vam quedar per fer ruta llarga i exigent per acabar de preparar les cames. 

Vam sortir direcció Almatret (feia moolts dies que no pedalàvem els quatre junts i tots en teniem ganes)amb un ritme una mica altet per les intencions que portàvem, que no eren més que intentar anar desde Seròs a Almatret, mirar de fer el recorregut de la XDD de 2016 i tornar cap a casa, s'ha de pensar que la distància més directa per pujar de Seròs fins Almatret es aprox de 26 kms, sempre amb tendència cap amunt per guanyar el desnivell entre les dos poblacions.

Arribem a Almatret no sense fer alguna “Casporrada” que a algú li passara factura més endavant. Fem la baixada per senda fins al Monument  a David Duaigües, mengem una mica, passem conversa amb uns cilicstes que ja eren allí i anem a fer la trialera de la mina Ricart. Osti tú!!! Hem trobo genial damunt la bici baixant, disfrutem tots com a críos!!. Arribats a baix remontem des de l’embarcadero on Jordi i Nano agafen distancia perquè un servidor no les té totes, potser va passa factura la casporrada que no tocava fer, sort que el Sejo hem fa companyia.

Arribem dalt i anem a buscar la trialera nova del 2016. 

Fua!! Està el terreny IM-PRESIONANT, DPM, INMILLORABLE!!! No cal dir com vam disfrutar!!! 

Ara toca remuntar el camí del Tormo i tornar cap a Seròs. 


Ho fem per les granges del Gili el camí més recte per anar cap a casa. 




Agafrem el cami de tornada i al arribar al de Ramonet i com que havia plogut uns dies abans, allí sempre s´hi queda l’aigua  i al intentar passar pel bancal, oh my good!! Era tot fang, Au bici bruta i cap a casa!! i a tocar de casa

Al final una sortida amb moltes rialles, disfrute total i algún que altre patiment! Però el poder retrobar-nos els quatre i disfrutar com ho vam fer, no es pot demanar més

no serà per ganes de puja baixa

Ara a veure com tindrem el cos per fer-la a ritme de cursa.


SALUT I PEDALS !!