dilluns, 16 d’octubre de 2017

RECOMANDA EQUIPACIÓ C.C.SERÒS


Escoltant les diverses peticions que ens heu fet arribat en temes de compra de roba.

Us voldríem informar que encetem un període per preparar i tornar a fer una NOVA RECOMANDA D'EQUIPACIONS DEL NOSTRE CLUB.




Tornarem a repetir amb el fabricant TACTIC (es amb qui vàrem fer en l'anterior vegada) per mantenir els colors i el disseny que tenim com a Club.


Evidentment encara no podem donar el preus finals al ser una RECOMANDA, (segons la petició d'articles i quantitats de peces que demanarem finalment)  però calculeu un valor semblant.

Comentar-vos que es mirarà de poder fer totes les peces disponibles que tenim, tant d'hivern com d'estiu i els accessoris de paravent i jaquetes, així en models i tallatges de nens, homes i també en dones.


Cal recordar que hi ha un temps de fabricació aprox. d'unes setmanes entre l'entrada a fàbrica i enviament i rebuda de tota l'equipació. 

Donat que si hi ha moltes peticions per equipatge  d'hivern, mirarem de fer primer aquesta remesa per tenir-ho el més aviat possible, per tant no us despisteu en la reserva. 

Data límit a principis de novembre.


Es per això que si esteu interessats/des aneu mirant de dir-ho el més aviat possible per poder tenir un llistat de la gent i de peces a demanar,  per poder agilitzar tot el procés i per ser més eficients en petició i reserva d'articles.


Per qualsevol consulta podeu contactar amb la gent de Junta o passeu a informar-vos pel Poliesportiu en horari d'atenció al públic o al mail del Club.

Us atendrem amb molt de gust.

Salutacions

dijous, 28 de setembre de 2017

BTT SOLIDARI I REDESCOBRINT TERRITORI PROPER

A vegades no cal buscar cap excusa per poder ser solidari amb els altres i menys si amb la nostra petita aportació  ho fem amb l'esport, alhora ens permetrà veure o pedalar per territoris que normalment no hi anem,SER SOLIDARI ES GRATIS.

Fa un anys dins el calendari btt de la província de Lleida i per proximitat, a la població d'Almenar es realitzava una prova molt representativa, La Santapedalada, i la l'ultima va ser el 2013, ho diem amb passat perquè ja molt temps que ha caigut d'aquest calendari però aquest any per segona edició s'ha organitzat  aquest passat cap de setmana: la TRANSPLANTBIKE 

Conjuntament el Club Esportiu Rocko d'Almenar i Alfaventur d'Alfarràs han dissenyat dos recorreguts que han permès rodar per aquests territoris propers del Pantà de Santa Anna i ermita de Cèrvoles.

Una marxa solidària i alhora per fer divulgació i promoció amb la DONACIÓ D'ÒRGANS, i perquè que no pedalar fora de les nostres contrades.
Dins el Club som i serem solidaris i no podiem faltar a l'esdeveniment,  es per això que els nostres dos companys, Nano i Xavi  van fer acte de presència.

Us deixem la cròncia que ens ha fet arribar X.F i us deixem l'enllaç del seu blog de Nano


Per segon any  i per part meva intentare no faltar-hi mai, hem anat junt amb Nano a Almenar a la Transplantbike.

treball d'equip
Arrenca a les 9:00 amb un grup d’uns 250 bikers, comença pels carrers d’Almenar fins arribar dalt dels plans, la primera pujada aguantant als que porten la iniciativa de la cursa ens fa treure la carbonilla. Aguantem amb el grup de davant fins al km 10, fem la primera baixadeta i a la següent remontada es comença a estirar el grup. Nano be, però jo fa massa temps que no pedalo i l’esforç hem comença a pasar factura. Arriben els primers corriols i la primera trialera, NO ESTA MAL!!! . 



Remontem pel costat del sifó del canal de pinyana i arribem al partidor entre curta i llarga i com teniem planejat ens encarem cap a la curta i cap a casa, nomes queden 9 km planets i llest!


Destacar que aquesta cursa té l’objectiu de fomentar i recolzar els projectes relacionats amb el mon del transplant d’òrgans i l’exercici físic i fomentar la seva DONACIÓ, motius suficients que fan que mentre hi puguem ser no s´hi pot faltar i més quan algú en qui hi tens una gran amistat hi està involucrat!
bon recorregut vàrem fer



També voldria dir que tant l’organització com el circuït, que per ser de 30 km combinava camins i corriols suficients per divertir-te, i el marcatge del mateix que estava perfectament senyalitzat van estar de 10!!


I finalment vora 400 mts de desnivell d'una sortideta realment explosiva però amb moltes ganes de tornar a agafar ritme de btt.

Quant hi ha gent que sap el que es fa, els resultats son bons!!

Felicitats i fins la TRANSPLANTBIKE 2018

Com sempre ens esperava el nostre company de l'equip a l'arribada, encara no pot pedalar, però que tant fa de teammanager et fa un ou ferrat, merci Xavi




Salut i Pedals!!

fotos gentilesa de @transplantbike, @genaromassot i @x.ferran i @x.t

dimecres, 30 d’agost de 2017

VOLTANT PEL PETIT MÓN DEL PAÍS DELS PIRINEUS

Seguint amb les possibilitats que ens permet l'estiu, avui uns deixem la crònica del nostre company J.Sanchez  per terres Andorranes, com ens havia promès."lo prometido es deuda".


Ell l'ha fet per segona vegada en aquesta novedosa marxa amb bici de carretera  LA PURITO   organitzada per l'exciclista Joaquim Rodriguez  més conegut com Purito (resident a aquest petit país i per això el nom de la prova).

No cal dir que el nostre company amb les seves explicacions ens fa posar la boca aigua, ja que els ports que anomena per on ha passat  mítics que han sigut etapes del Tour o la Vuelta.



 VEURE QUE ENS COMPTA




STAGE A ANDORRA

Tal i com vam fer l’any passat, la primera setmana d’agost tocava pujar a Andorra.
La Purito 2017 ens esperaba i nosaltres no vam fallar…o si.

Enguany vam aprofitar i vam arribar el divendres dia 4, dos dies abans de la marxa cicloturista, per tal de tenir temps per descansar i preparar-nos per tot el que ens vindria diumenge.

Dissabte 5, el meu company de fatigues, Joan, i jo, vam decidir sortir un ratet a estirar les cames, per tal de no agafar-nos freds el dia següent, però bueno… ja sabem el que passa en aquestes ocasions…que la gent t’enreda i acabes fent més del que pensaves en un inici.
Vam acabar pujant d’Encamp (on teniem l’hotel) al Coll d’Ordino i d’allí vam baixar a Canillo, per tal de baixar fins Encamp novament. Total… 1200m de desnivell i 44km. Ara tocava descansar per la guerra que ens esperaba el dia següent.




Diumenge 6, el dia “P”, el dia de La Purito.
Quedem per aixecar-nos a les 7:00h, així tenir temps d’asmorçar i arribar fins Sant Julià de Lòria, lloc d’on surt la marxa.



Són les 7:50h i ens dirigim a la sortida, però abans d’arribar al destí, ens creuem amb els ciclistes del recorregut llarg (145km / 5300m +D). És quan puc veure per primer cop a José Hermida, Joaquím “Purito” Rodriguez, Ibon Zugasti, Beloki i un seguit d’exprofesionals.





Són les 8:10h i ens plantem a la linia de sortida. Són moments de concentració i de decidir estrategia per acabar de la millor manera i a ser posible…rebaixar temps respecte l’any passat.
El meu company i jo ho tenim clar…tranquils fins el tercer port, l’alt de la Comella, saltar-nos el primer avituallament i no perdre temps als demés. Només fent això, rebaixariem temps.
Són les 8:30h i donen el tret de sortida. Ens esperen “La Rabassa”, “La Gallina”, “l’Alt de La Comella” i “Cortals d’Encamp”… 80km i 3400m +D…quasi res.
Només portem 5min damunt la bici, comença a ploure una mica fort. És moment en el que per sorpresa, molts donen mitja volta i tornen cap a casa. Per sort només van ser 10 min de pluja i poc a poc va anar sortint el sol i a fer calor.
El ritme que portem és més alt que l’any anterior, però ens trobem amb bones sensacions, suposem que és per l’entrenament.
Així doncs, poc a poc anem mantenint el ritme de cursa i anant guanyant alçada.
El port de “La Rabassa” l’acabem pujant quasi sense donar-nos compte, ja que vam rebaixar el temps 10 min respecte l’any anterior.
Una vegada dalt, quedem en no aturar-nos i anar directes a buscar el segón port de la marxa…”La Gallina”. És llavors quan poc a poc ens anem distanciant el meu company i jo, ja que ell no és molt de baixades i l’asfalt no es trobava en condicions de baixar molt rapid.

Quan només faltava 1 km per arribar al poble de Sant Julià, tinc un petit ensurt en una corba tancada, ja que la roda de davant hem va lliscar al pasar per damunt d’una tapa de clavegueram. Per sort no hem vaig a terra, però hem va fer parar durant un parell de minuts, temps suficient per veure com 4 o 5 ciclistes anaven al terra pel mateix motiu que jo.
Tot seguit, un motoristes hem venen i diuen que el meu company havia punxat 3 o 4 corbes mes amunt i que demanava que l’esperés… però clar… al final van ser 20 min!!!
Finalment ens tornem a trobar i tornem a la marxa, pero PAM!!! El tio va i torna a punxar!! Total… que entre una cosa i l’altra perdem al voltant de 40 min. Fet que va fer que el meu amic es desmotives i hem demanes saltar-nos el segón port i anar directe al tercer, “l’Alt de la Comella”.
Com és una marxa i a un company no se l’abandona mai, vaig aceptar i ens vam dirigir cap a l’esmentat port.
Aquest port és curt, uns 4 km, però enganya… i molt, ja que el primer quilòmetre es dur de collons, amb rampes del 9-10%, però com no ens trobem fatigats, podem pujar a molt bon ritme.
Quan arribem dalt, decidim parar 2 min per carregar els bidons d’aigua, menjar fruita i agafar forces pel port final.
Fem la baixada cap a Escaldes Esgordany, una baixada rápida i sense dificultats, ja que l’asfalt es trova sec i presenta molts trams rectes i és després d’una recta en baixada, que iniciem el fals pla fins la localitat d’Encamp, punt d’inici del port cronometrat de “Cortals d’Encamp”.


Aquest port trobo que no presenta la dificultat de “La Gallina”, però no es pot pendre a la lleugera, ja que els primers 5 km són molt exigents, ja que el desnivell no baixa del 9% practicament, amb rampes del 10-12% en alguns trams.
Des d’un primer moment tinc clar que en aquets últims 9 km treuré tot el que hem queda dins, ja sigui per la impotencia de no poder fer-la sencera, com per rebaixar temps en la cronometrada.
El ritme que porto és bastant alt comparat amb l’any passat, encara que porto 1000m menys de desnivell, però encara així hem trobo molt be. Els quilòmetres, per durs que siguin, van passant sense donar-me’n compte, quan hem trobo a 2,5 km de la meta, moment en que puc observar l’arc d’arribada i la gent que no ha volgut perdre’s aquesta experiencia.
Decideixo no apretar més del compte, ja que trobo que el temps que porto ja és prou bo, però com hem conec… a l’últim quilòmetre apretó una mica més, passant per l’arc amb un temps de 3:42:18, rebaixant en 7 min la cronometrada de “Cortals d’Encamp” de l’any anterior.

Justament, 7 minuts després arriba el meu company, content per poder pujar sense problemas d’esquena però fotut per les punxades a La Rabassa.


Dilluns 7, dia per desfogam.

Després de l’experiencia del dia anterior, vaig decidir que no podía marxar d’Andorra sense tornar a sortir i completar els 1000m que hem faltaven per fer La Purito, és per això que cap allà les 8:00h maixeco, hem vesteixo i surto direcció al Pas de la Casa, en dejú.
La intenció que tenia era la de pujar el Port d’Envalira, port que desde la població d’Encamp te una distancia de 21,3 km (1562m +D) i supera els 2400 m snm.
Aquest port és preciós, les vistes són increíbles a mesura que anem guanyant alçada i és nota que ens trobem en una zona d’alta muntanya, ja que les vaques i cabres fan acte de presencia.
No presenta cap dificultat, tret de la distancia que cal recorrer, ja que tret d’algun petit tram, no hi ha descansos, però el desnivell és molt asequible.
Potser, la part més difícil són els últims 2-3 km, amb unes quantes corbes molt tancades, però res comparat amb tot el que havia pujat el dia anterior.
Finalment, completo la pujada en 1:30 h. moment per disfrutar de les vistes, fer unes fotos i dirigir-me cap a l’hotel el més ràpid posible, ja que havia de dutxar-me i preparar les coses abans de tornar cap a casa.



Durant els 3 dies que vam estar a Andorra, vaig fer un total de 142,8 km i 5606 m de desnivell positiu, acumulant 7:47 h.

No cal dir que es un crack, I HA TORNAR-HI LA PROPERA. 

SALUT I PEDALS!!